RESUM > III Jornada per l’Educació Pública a Gràcia. Escoles feministes?

El passat 26 de maig va tenir lloc la III Jornada per a l’Educació Pública a Gràcia amb el títol Escoles feministes? a l’escola Patronat Domènech. Van venir més de 80 persones i vam poder reflexionar i debatre sobre educació, la nostra societat actual i el que poden representar els feminismes a l’àmbit escolar. Per als qui no vau poder venir, tenim bones notícies! Vam enregistrar tota la jornada! Us deixem amb els vídeos i els documents.

Presentació i intervenció de l’Assemblea Groga de Gràcia

La Maite Verdú va donar la benvinguda a la jornada, la Conxita Llinàs va presentar les exposicions La indústria tèxtil a l’Hospitalet en mans de les dones i Dones científiques, i la Cecilia Bayo va intervenir en nom de l’Assemblea Groga de Gràcia amb la proposta La transformació educativa serà feminista o no serà. Per un programa d’escola pública radicalment feminista:

Presentació de la jornada: Escoles feministes?

La Maite Verdú, membre de l’Assemblea Groga de Gràcia, va presentar la jornada: “Primer de tot des de l’Assemblea Groga de Gràcia us volem donar la benvinguda i les gràcies per haver vingut a aquesta jornada. Aquesta és la tercera Jornada per l’Educació Pública de Gràcia que organitzem. La primera vam parlar de mobilitzacions a l’escola pública i d’escola inclusiva. Eren els temps de la ILP, la vaga de docents de les Balears, la primera resistència a les proves externes. La segona Jornada ens vam centrar en les proves externes i, no és casualitat, el títol, com aquest any, també tenia forma de pregunta ” L’avaluació externa millora l’educació?”. Dic que no és causalitat perquè una de les nostres característiques és que ens preguntem molt, reflexionem molt i constantment, però sense perdre de vista la lluita i la reivindicació activa, al carrer. Per això ens heu trobat i ens trobareu en totes les lluites en suport d’una escola pública  gratuïta, de qualitat, democràtica, participativa, laica, inclusiva, catalana i feminista i també en tantes altres lluites de caire social.

Totes les persones que lluitem per l’escola pública ho fem perquè som conscients de què l’escola del present defineix la societat del futur. Per això ens plantegem que si volem una societat justa, necessitem escoles que fomentin els valors de la justícia i l’equitat i difícilment ho faran sense una perspectiva feminista. Les escoles cada vegada introdueixen més activitats amb perspectiva de gènere i qualsevol activitat en aquest sentit és una passa més en el camí que molts docents ja hem anat fent a les nostres escoles. Però pensem que calen moltes més passes i un canvi que vagi a l’arrel.

Per tot plegat, vam decidir organitzar aquesta jornada i donar-li el format que us presentem. Primer la Cecilia Bayo, membre de l’AGG ens parlarà de com entenem aquest feminisme emancipador que cal per a canviar escoles i societat. A continuació tindrem una ronda d’experiències explicades per les persones que ja les estan portant a terme a les escoles i al nostre entorn. Hem demanat també  a la Mercè Otero que uneixi aquestes experiències actuals amb la tradició que coneix tan bé de treball per la coeducació i el feminisme a les escoles públiques. Després, obrirem el debat per a compartir idees, dubtes i tot allò que ens vingui de gust. I, arribada ja l’hora del vermut, pujarem al pis de dalt per fer el comiat de la jornada.

Volem també donar les gràcies a la Conxa Llinàs que ens va ajudar molt a l’inici de la preparació de la Jornada amb una xerrada molt inspiradora i que avui ens ha portat aquestes exposicions que heu vist al vestíbul sobre dones científiques i filòsofes i aquesta sobre les dones i la indústria tèxtil a l’Hospitalet.

Només em queda convidar-vos a venir a l’AGG. Ens reunim els dimecres cada 15 dies a l’Espai Jove La Fontana i totes aquelles persones interessades en la lluita i la reflexió sobre l’educació pública sereu molt benvingudes. Podeu deixar les vostres dades als fulls que trobareu …. i us farem arribar les convocatòries.”

Les exposicions: La indústria tèxtil a l’Hospitalet en mans de les dones i Dones científiques

La Conxita Llinàs, professora jubilada i activista feminista, va presentar dues exposicions que van poder veure’s el dia de la jornada i que pretenien recuperar la història de les dones en el camp de la indústria i la ciència. Aquestes exposicions (fàcilment transportables i muntables) estan a disposició de qui vulgui exposar-les, per difondre i treballar la història de la dona. Si us interessa podeu contactar-nos a assemblea.groga.gracia@gmail.com.

Intervenció de l’Assemblea Groga de Gràcia

La Cecilia Bayo va fer la intervenció de l’Assemblea Groga de Gràcia que va consistir en dibuixar els possibles eixos inicials d’un programa educatiu feminista per a la pública amb l’objectiu que esdevingui una alternativa prou potent per plantar cara al programa neoliberal, privatitzador i mercantilitzador, que ja s’està desplegant a la xarxa pública.

Llegeix la intervenció de l’Assemblea Groga de Gràcia: La transformació educativa serà feminista o no serà. Per un programa d’educació pública radicalment feminista
Descarrega’t la intervenció de l’Assemblea Groga de Gràcia en PDF: La transformació educativa serà feminista o no serà. Per un programa d’educació pública radicalment feminista

Roda d’experiències d’escoles i instituts públics

A la roda d’experiències va haver-hi intervencions sobre temes d’dentitat de gènere, estereotips, rols i relacions de poder, sobre les feines de cura i sobre moltes altres qüestions. Van intervenir: l’Escola Bressol l’Enxeneta,  l’Escola Rius i Taulet, l’Escola Montseny, l’Escola Patronat Domènech, l’Institut Can Vilumara, el Programa Escoles per la Igualtat i la Diversitat del Consorci d’Educació de Barcelona, Coordinadora de Comissions de Gènere d’Escoles de Gràcia.

Intervenció de la Glòria, mare d’un infant trans de l’escola Rius i Taulet

La Glòria explica el trànsit que ha fet la seva filla cap al seu sexe sentit i com l’escola gestiona i dona suport al dia a dia d’una nena trans. Són una família monoparental amb dues nenes, la filla petita va néixer amb sexe masculí. Des de molt petita la Leonor es va expressar com a nena. La Glòria comença el relat donant pes a la feina que es fa des de casa, respectant i fent un acompanyament a un comportament al qual, en aquell moment, no li posava un nom concret. Comenta que a Catalunya hi ha reconeguts 150 infants trans a l’associació de nens i nenes transexuals (Chrysallis). Fins fa uns anys els infants trans no podien créixer amb el sexe desitjat amb la mateixa llibertat que ho fan ara, perquè les famílies tampoc tenien la informació ni el suport per fer l’acompanyament.
Quan va començar l’escola, la Glòria, va explicar la situació com a “especial” però no va voler posar-li nom, encara que tenia clar que, la seva filla, estava fent un trànsit de gènere. La seva filla, va ser presentada com a Leonardo amb 5 anys a l’escola i la mestra de seguida va veure que no era un nen, va cridar per xerrar a la família i els va comentar que l’escola tenia clar que la Leonor no era un nen especial sinó que simplement era una nena. A partir d’aquí van cridar l’associació Chrysallis, van fer xerrades a l’escola amb tot el professorat i també amb les famílies. Va explicar el protocol a seguir per part de l’escola i la Leonor, ara mateix, conviu com a nena a aquesta escola amb total normalitat. La Glòria fa molt de èmfasi en la importància que les famílies eduquem en la diversitat per avançar en aspectes de gènere.

Projecte patis de l’escola Montseny

Escoles d’arreu estan redefinint els patis amb l’objectiu d’establir mesures que ajudin a capgirar les dinàmiques en el seu ús, a més d’una remodelació física que depèn de subvencions (treure les pistes del centre, les porteries fixes…). El problema rau en els seus usos actuals: els nens interioritzen que l’espai públic és seu, que si les nenes es posen al mig les fan sortir, sovint amb violència, i que els adults assumeixen aquesta situació com a normal. Les nenes interioritzen que els espais centrals són masculins, que no els poden envair, que si ho fan les fan fora violentament, i que si hi volen jugar han de tenir el permís dels nens. Implícitament, tenen prohibit utilitzar aquesta zona del pati. Elles queden relegades als marges, als racons, etc. Violència simbòlica que tenim molt assumida. Aquest és un tema complicat amb les famílies. No està ben vist prohibir la pilota però, en canvi, s’accepta la prohibició implícita que les nenes ocupin la pista. L’hora del pati del menjador és la més complexa en aquest sentit. És on es generen dinàmiques més problemàtiques .

L’Esther Murillo de l’AFA i de la Comissió de gènere de l’escola Montseny va explicar que aquest Sant Jordi l’AFA va escriure i representar van fer una obra de teatre on s’escenificava aquest tema. La mateixa escenificació va donar peu a debat, sobretot amb els nens i nenes de cursos superiors. Alhora, va ser una eina de treball per als professors i va empoderar bastant les nenes. Arrel d’això va haver-hi polèmica i les nenes grans van arribar a fer una pancarta que deia “el pati és de tots”, amb dibuixos de prohibició de pilotes.

L’hora del pati del menjador és la més complexa en aquest sentit. És on es generen dinàmiques més problemàtiques. A Montseny, com a resposta, un dels monitors del migdia va dividir la pista per la meitat per a què hi pogués jugar tothom. Arrel d’això va haver-hi polèmica i les nenes grans van arribar a fer una pancarta que deia “el pati és de tots”, amb dibuixos de prohibició de pilotes. De moment hi ha dos dies sense pilota, que es considera un començament.

Temps de migdia, temps de cura, a l’escola Patronat Domènech

Eva Ballesteros i Viki Vilalta, membres de la comissió temps de migdia de l’escola Patronat Domènech (responsables de l’empresa Crea i Creix) van començar per explicar que els patis del migdia són espontanis, naturals i es donen dinàmiques de la vida. En ells es poden fomentar valors d’igualtat i educació que explicaran a continuació. Al temps de migdia és quan ens convertim en societat. El projecte intenta que els infants no siguin agents passius, que el menjador de l’escola no sigui un restaurant on algú els serveix, algú neteja, endreça, etc. Des de molt petits contribueixen a les tasques, i a partir de quart es fan càrrec de tota a logística (excepte cuinar). Cada setmana hi ha uns encarregats que fan d’amfitrions de la seva taula. En aquestes tasques, òbviament, no es fan distincions de gènere.

Després de dinar els de sisè s’ocupen de despertar als nens i nenes de P3 de la migdiada. Intenten que sigui un espai molt dolç, que els acaronin per despertar-los, els ajudin a calçar-se, a rentar-se la cara, els expliquin contes i els acompanyin a classe. Intenten trencar l’estereotip que aquest és un rol femení. A més, com que fa tants anys que es fa, quan arriben a 6è ve a ser com un retorn del que van rebre quan anaven a P3 i els ho feien a ells.

Els patis: Aquest és un edifici nou, amb un pati molt petit, de ciment, amb uns barrots i un petit porxo. El 80% de l’espai l’ocupa la pista. Això fa que les noies s’acostumin a tenir menys espai, a haver de demanar permís per travessar, etc. Com a claustre i com a temps de migdia es va decidir retirar la pilota, i la reacció immediata va ser que la pista quedava completament buida. Es van adonar que hi havia una gran part dels alumnes que no se la sentien seva. Mica en mica la van ocupant, creant noves dinàmiques i uns usos molt diferents als que havia tingut.

Programa d’Escoles per la Igualtat i la Diversitat del Consorci d’Educació de Barcelona

Presentat per Dolors Viqué, tècnica del Consorci responsable d’aquest programa, i ve a títol personal. S’ocupa de diversos temes relacionats amb el gènere, la coeducació i la igualtat a les escoles. Des de fa anys, cada escola ha de tenir un referent de coeducació i igualtat. El programa d’Escoles per la igualat i la diversitat va néixer a l’Ajuntament de Barcelona (ara el gestiona el Consorci) el 2014 com a projecte pilot, i es deia “xarxa d’escoles i institut per la igualtat i la no discriminació”. El programa pilot ha acabat aquest any i ha tingut tres eixos:

  1. Diversitat afectiva, sexual i de gènere
  2. Diversitat ètnica i religiosa
  3. Diversitat funcional o discapacitat

Es va implementar a 11 escoles, i ara el consorci el recupera i fa una convocatòria per a que les escoles i instituts que vulguin treballar en aquests tres eixos s’hi puguin adherir. Serà un treball en tres cursos. El primer es dedicarà a formar al professorat, el segon a implementar activitats a l’aula, i el tercer a la comunitat educativa de cada escola, inclòs el personal de migdia i les famílies. La convocatòria es tanca el 4 de juny.

Alumnes de l’institut Vilomara

Dues alumnes que han fet el grau de tècniques de promoció de la igualtat de gènere. El 2016 van guanyar el premi Maria Aurèlia Campmany sobre empoderament de les dones a través de la música. D’entrada van focalitzar el projecte en les dones, i ara l’estan encarant també a canviar les masculinitat, perquè van veure que amb empoderar les dones no n’hi ha prou. Remarquen que cal aplicar la violència zero des que neixen. Contacte: amblamusicatupots@gmail.com Vídeo:

Coordinadora de comissions de gènere d’escoles del barri de Gràcia

Sorgida amb la idea de coordinar-se entre les comissions de gènere de les escoles de Gràcia. Es van reunir per primera vegada el 28 de febrer i per segona vegada l’11 de març. A aquesta segona reunió va assistir una tècnica del districte de Gràcia que va oferir recursos a les escoles per aquest tema, cosa que van rebre amb molta alegria perquè el fet que siguin recursos públics evita copagaments a les escoles. Des del districte tenien recursos però no projecte, i han quedat que es coordinaran, perquè a la coordinadora tenen projectes però no recursos.

Des de la coordinadora es plantegen una línia de treball intern, de compartir experiències i recursos, i una externa per exigir el dret dels infants a rebre una educació en igualtat, i una formació afectivo sexual. Tots dos són drets reconeguts per la llei, malgrat que no estan gens desenvolupats, ni tenen dotació pressupostària, ni s’estableixen sancions en cas d’incompliment, etc.

Hi ha també coordinadores de gènere a Sarrià i a Sant Andreu, i ara es vol fer una “coordinadora de coordinadores”.

Enquesta

A totes les jornades l’AGG sol fer una enquesta per conèixer el grau d’inquietud sobre el tema tractat i aquelles qüestions que interessen més. En aquesta edició, l’enquesta va obtenir 700 respostes, una xifra insòlita i altíssima que mostra l’interès creixent sobre l’educació en perspectiva de gènere.

Entre les preguntes adreçades a famílies, docents i alumnes hi havia les següents: En quin grau et consideres una persona amb consciència de gènere o feminista?, A casa/classe tracteu de manera directa o indirecta temes com les desigualtats de gènere, la violència masclista, etc.?, Creus que hi ha jocs masculins i jocs femenins?, Què faries si el teu fill/alumne de 2 anys volgués anar/anés a l’escola amb faldilla?, Què faries si el teu fill/alumne de 9 anys volgués anar/anés a l’escola amb faldilla?… Podeu descarregar-vos el resum dels resultats de l’enquesta: Enquesta-Escoles feministes-AGG

Mercè Otero y debat final

Finalment, la Mercè Otero, professora jubilada i activista feminista, va intervenir amb la proposta De la coeducació a l’educació feminista. Una genealogia, un repàs necessari de tota la feina feta per mestres i professores en coeducació des des de maig de 1968 a Catalunya. A continuació es va obrir el debat a tots els assistents.

Mercè Otero

La Mercè Otero es mostra molt contenta de poder-se jubilar (de militància feminista) en veure en la jornada que les noves generacions estan prenent el seu relleu . Li ha agradat molt el discurs de la Cecília, que considera perfecte en el sentit etimològic de la paraula, com a cosa acabada. Creu que ara cal que un document d’aquest tipus serveixi de base, que vagi corrent i enriquint-se.

Ella explicarà els 50 anys que hi ha darrera d’aquesta jornada (des del maig del 68, aproximadament). De fet, des del 68 a França, aquí va arribar tot més tard, o fins al 75 es va fer en la clandestinitat a través de grups de suport mutu de dones. El 1975 l’ONU el va declarar any internacional de la dona. A finals de maig de 1976 es van trobar al paranimf de la UB 3000 dones aproximadament. Es va fer tot un treball del que van sortir unes conclusions amb un apartat dedicat a l’educació (venien de les escoles segregades). El primer que es va posar sobre la taula en aquest sentit va ser la coeducació. En aquell moment van pensar que tot es solucionaria quan els nens i les nenes anessin a l’escola junts i tinguessin els mateixos curriculums.

Però a mesura que van anar passant els anys, van veure que això no era així: s’utilitzava el masculí genèric, les dones no apareixien als curriculums per enlloc (no hi havia referent), els patis els centralitzaven els nens, no hi havia educació afectivo-sexual, les tries de professions estaven totalment estereotipades. Elles es van reunir i van proposar el lema “les nenes bones van al cel i les dolentes a tot arreu” (1985).

Amb l’aprovació de la LOGSE es dona una situació contradictòria. La introducció del text de la llei és molt bona, però el seu desenvolupament no tant. Apareix el concepte de la transversalitat: la coeducació havia de ser un tema transversal, que a la pràctica volia dir que no s’hi dedicava ningú. I a partir d’aquí es van tornar a posar en marxa, però aquesta vegada ja no eren només les dones de l’ensenyament, sinó que també hi havia seccions de dones als sindicats i als ajuntaments (ex: programa de l’ajuntament de l’Hospitalet). Hi ha hagut moments dolços com l’època del tripartit, però malgrat tot no s’aconsegueix sortir del voluntarisme.

“Per començar a caminar, no cal que estiguem tots i totes d’acord”, podem anar fent i després ja veurem.

Es va fer un programa d’innovació que n’incloïa un de coeducació, equivalent al de les biblioteques escolars o les escoles verdes. Ella té reticències al terme “innovació”, perquè sembla que no reconeix la feina feta en aquest sentit, però ho entén. El terme “coeducació” va sorgir de les primeres jornades catalanes de la dona, que eren unes jornades feministes. Per tant, per ella escoles coeducadores són escoles feministes. Feministes per la independència: Independència del patriarcat, del capitalisme i de la violència (del capitalisme). Totes aquestes iniciatives feministes tenen l’objectiu de demostrar que un altre món i una altra escola són possibles (“sigueu realistes, demaneu l’impossible”). “Demanem l’impossible perquè sabem que és possible”.

Cal treballar amb les famílies, amb els docents, amb els monitors, amb els mitjans de comunicació i amb els polítics. La llei per l’erradicació de la violència masclista té tot un capítol (el 4) està dedicat a l’educació. També hi apareix, però menys, a la llei d’educació de Catalunya, i en d’altres.

Acaba amb un “molta sort, moltes gràcies i endavant”.

Debat obert

1. Algú pregunta quants homes hi ha a les comissions de gènere de les escoles. Responen de diverses comissions i sembla que són minoria, però en general n’hi ha alguns. La Mercè Otero contesta amb un acudir fàcil “hi ha tot de dones reunides, passa un senyor i diu: Què feu aquí soles?”.

2. Una representant de l’AFA “Secretari Coloma” que està intentant canviar el nom actual -d’un inquisidor- per un nom de dona. Tenen vàries propostes. Faran una reunió amb altres escoles que han canviat el nom. Una de Badia del Vallès es deia Badia 2 i ara es diu Frederica Montseny, i una de Sants. La trobada, que és oberta a qui hi vulgui anar, serà el dimarts 5 de juny a les 19.00 a l’Institut Secretari Coloma. Volen implicar l’alumnat en el procés.

3. Una mare de l’escola Flor de Maig de Poblenou, que és una escola de nova creació que està en barracons, i tenen una comissió per la igualtat i la diversitat que es troba resistències per part de direcció, no tant per poc sensibles sinó per sobrecàrrega de treball (prioritzen altres coses). Voldria incorporar-se a la coordinació entre les comissions de gènere.

4. Professor de secundària: planteja que allà tot és molt diferent de les escoles, i que les qüestions de gènere no són una prioritat. Demana que s’expliqui una mica més el tema del referent de gènere de centre (com a figura obligatòria).

Respon la Dolors Viqué, tècnica del consorci: des del departament d’ensenyament es vol revifar la figura del referent de gènere que hi ha d’haver als consells escolars (segons ella, és una de les coses que la LOMCE no s’ha carregat). Això arribarà a totes les direccions dels centres, perquè és obligatori. Des del consorci s’ha enviat una carta a 500 centres de Barcelona, demanant qui era el referent del centre per poder-s’hi posar en contacte, i els han contestat unes 250. Aquesta persona pot ser qualsevol que formi part del consell escolar: docent, pare, mare o PAS. Volen tenir el contacte perquè a partir d’ara s’adreçaran directament a ells. El Consorci, a més va posar en marxa un blog que es diu “el blog del 8 de març” perquè cada dia és 8 de març: http://08del3.blogspot.com. És públic i s’hi fan propostes relacionades amb temes de gènere i coeducació. Al blog hi ha la sessió del Miquel Missé i la Judith Butler amb 250 alumnes d’instituts de Barcelona.

La Maite (mestra d’institut) corrobora que existeix aquest càrrec, però que sovint no es passa de nomenar aquestes persones i poc més.

La Mireia destaca que de les experiències contactades per a què vinguessin, moltes no van voler perquè no consideraven que fos una experiència rellevant, o perquè no tenien clar que agradés al claustre. També proposa que es doti de contingut als consells escolars, que sovint són un òrgans bàsicament burocràtics.

Intervé una mestra també jubilada “històrica de la secundària” que afirma que quan ella es va jubilar al seu institut es van deixar de fer els projectes de coeducació. Comenta, a més, que fa 18 anys un seguit de mestres de filosofia van reclamar que s’introduís a la selectivitat dones filòsofes com Hannah Arendt, Maria Zambrano o Simone de Beauvoir, i encara no n’hi ha.

5. Una altra mestra de secundària es queixa que els mestres no han rebut formació en temes de gènere, que projecten les seves mancances i que sovint no detecten les violències masclistes o les situacions de desigualtat. Reclama auditories de gènere als centres.

La Mercè Otero confirma: “això de la formació del professorat de secundària clama al cel”. De fet, reben formació en la seva pròpia matèria, però no en didàctica i menys en gènere, quan s’han d’enfrontar a adolescents, que és l’edat més complicada. Ella no creu que calgui fer més del que es fa a nivell de continguts curriculars, només canviar la perspectiva: no cal afegir la història ni la literatura de les dones, només integrar-les al programa.

6. Una representant de l’assemblea feminista de la UB, creada a partir d’aquest 8 de març. Ella és professora de la facultat d’educació a Mundet. Confirma que el mateix professorat de la facultat no té formació en temes de gènere. Però s’han adonat que hi ha molta gent que fa molt bones pràctiques en aquest sentit. Parla d’aquest 8 de març com un detonant molt important per trobar-se i començar a treballar. Estan fent un recull de bones pràctiques (perquè ja hi ha molta gent que està fent coses a les aules individualment), grups de discussió, i la idea a mig termini és impulsar formació.

7. La Dolors Viqué del Consorci: ella va participar a les jornades feministes del 86, i diu que en aquell moment pensaven que les coses començarien a canviar, i sí, van canviant, però encara estan picant pedra.

Vol mencionar dues iniciatives actuals: Ara mateix s’està fent un projecte pilot amb 4 escoles bressol de Barcelona amb Fil a l’Agulla, Coeducacció i l’entitat Familium. El projecte s’acaba aquest juny i es treballa amb les educadores i amb famílies. També diu que hi ha una resolució de 2017 que obliga a tots els centres a elaborar un projecte de convivència al centre que ha d’estar acabat el 2020. El projecte inclou un diagnòstic que recull les opinions de famílies, professorat i alumnat.

8.La mestra de secundària (intervenció 5) demana temps i recursos per fer aquestes coses als centres (no tenen diners per pagar taller de coeducació). Perquè si no, acaba sent tot una cosa voluntarista i transversal que no acaba de fer ningú.

9. Una altra històrica de l’ensenyament, també de l’Hospitalet. Ella treballava en un institut de formació professional, que (diu), no interessa a ningú. Demana que no deixem dormir les enquestes, i s’ofereix per parlar amb mares i pares sobre temes de coeducació, perquè està jubilada i ho fa de franc. L’única cosa és que té poc temps. Es diu Maria Pau Trayné Vilanova (dona les seves dades de contacte).

10. La Mercè Otero recorda que a Ca la Dona hi ha un centre de documentació amb material de la trajectòria del feminisme a Catalunya.

11. La Mireia tanca la jornada agraint la participació de tothom, els convida a venir a l’AGG i al vermut.

I fins aquí la III Jornada per l’Educació Pública a Gràcia! Ens veiem a la propera!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s