Resum II Jornada per l’educació pública a Gràcia

2016-02-27 11.01.48El passat 27 de febrer va tenir lloc la II Jornada per a l’Educació Pública a Gràcia amb el títol “L’avaluació externa millora l’educació?” a la Violeta a la que van venir més de 50 persones interessades en el tema. Per als qui no vau poder venir, us deixem diversos documents que esperem us facin arribar les idees fonamentals i un petit vídeo amb imatges de la Jornada.

Primer trobareu un resum de les ponències i de les propostes d’acció que van sorgir. Més avall, us adjuntem un document amb les gràfiques resum de les respostes al qüestionari que vam publicar abans de la Jornada i que van respondre més de 300 persones!

I finalment, també trobareu un mapa conceptual sobre avaluació i l’enllaç a la intervenció en vídeo de Juan Andrés Ligero.

Assemblea Groga de Gràcia

Resum de les ponències i propostes:

Jaume Funes “Per a què serveix l’avaluació?”

En Jaume Funes va plantejar moltes preguntes per a qüestionar la limitació del sistema d’avaluació actual. Quins aspectes cal avalua quan parlem d’avaluació? Avaluem si el noi o la noia ha sortit odiant l’escola? Si ha incorporat a la vida el què ha après? Si es sent persona? Si ha après a conviure? Tots aquests aspectes queden fora de l’avaluació.

L’avaluació externa acostuma a fer una foto final, no avalua el procés. Com s’avalua el context? Com s’avalua la relació escola – comunitat? I l’equip educatiu? I la implicació familiar? I el grup classe, veritable protagonista de l’aprenentatge per sobre de l’individu?

Com definim una bona escola? El sistema estandarditzat d’avaluació pretén buscar evidències científiques, quantificables. L’avaluació externa ha de ser una mirada des de fora, algú que estimuli el debat. Calen pautes d’observació compartides que incloguin el context. Però el fet educatiu és tan complex que el context és pràcticament inabastable: moment de la família, moment de l’infant…

L’avaluació ha de servir per reformular ganes d’aprendre, els objectius de l’educació. Ha de ser un conjunt de fotos dinàmiques amb molts píxels que permeti que cada escola pugui fer-se un bon “selfie” i analitzar el moment en que està i cap a on vol anar.

Juan Andrés Ligero

Moment de gran presencia de proves estandaritzades a l’educació. Molts organismes a tot el món que s’hi dediquen. Són la pedra angular de la LOMCE:  ajuden a triar centre fent rànquings (ja a la Comunitat de Madrid) i, suposadament, han d’ajudar a les direccions dels centres a millorar i als polítics a prendre decisions.

En Juan Andrés fa cinc crítiques a les proves:

  1. Avaluen resultats que poden no coincidir amb els objectius dels centres. Poden no avaluar el que es treballa i que no es treballi el que avaluen. Així acaben condicionant el currículum i limitant l’autonomia pedagògica.
  2. Només avaluen coneixements, deixant de banda processos cognitius i no cognitius més complexos: canvien l’ordre d’importància dels objectius.
  3. Els resultats no són totalment atribuïbles als centres educatius. Aspectes com el context socio-econòmic no es tenen en compte. Inconcebible en altres estudis que no siguin l’educació.
  4. Només avalua resultats. La praxi pot ser excel·lent en un context complex o la praxi pot ser dolenta i tenir bons resultats. Serveixen per a justificar grans decisions polítiques, no `per millorar.
  5. És una avaluació de l’alumnat, no del centre educatiu. Es confon el mètode. Mirada limitada que porta a judicis injustos i a la desorientació de la comprensió del sistema. No ajuda a millorar.

Cal avaluar el sistema educatiu però hi ha altres metodologies més pensades i adients per a la qualitat del sistema. S’estan desenvolupant a nivell internacional alternatives interessants.

Joan Domènech

L’avaluació qualitativa que es porta endavant des de moltes escoles és molt més complexa que la quantitativa que ens imposa l’administració. També és molt més complexa l’avaluació del procés que la de resultats.

Cal fer una feina pedagògica amb les famílies, explicar perquè fem les coses que fem, explicar el perquè d’una avaluació alternativa. Amb l’avaluació comuniquem l’escala de valors que tenim en educació: digues-me com avalues i et diré com eduques. L’educació no és un procés empresarial, més aviat és un procés agrícola: sembrar, regar, acompanyar… i esperar que no pedregui.

L’avaluació ha de donar elements de reflexió a la comunitat educativa. A mitjà i llarg termini anirem en aquesta línia. Però sempre serà important contrastar mirades.

Cada comunitat educativa ha de valorar com fer front a l’avaluació que tenim actualment. El més important és anar a una com a centre.

Xus de Miguel

La Xus de Miguel va exposar d’una manera molt pràctica les limitacions de l’avaluació externa. Va mostrar-nos el curt resultat final d’un projecte desenvolupat per alumnes de 3r de primària. A continuació va exposar totes les competències desenvolupades al llarg del procés de treball i tots els aspectes a tenir en compte en l’avaluació del mateix.

Tot seguit vam veure projectades les proves externes de 3r de primària del curs passat. La descontextualització, les limitacions i la pobresa de les mateixes es van evidenciar. Sobraven comentaris.

Intervencions durant el debat posterior

  • A les persones que qüestionem les proves ens falta estructura per contrastar la informació oficial i que les famílies estiguin informades. D’aquí la importància d’actes com aquest i de l’esforç que es fa des de la XEI per a fer xerrades i arribar a moltes famílies.
  • Cal informació grup a grup. Cal molta difusió.
  • Els docents estan qüestionant les proves menys que les famílies: els que treballen en contextos difícils volen quedar bé a al foto; els que treballen de maneres alternatives també volen quedar bé: caiem en el parany pervers d’acceptar les proves. a secundària, que ens passem la vida fent exàmens, ha no ve d’un. Per això no hi ha resistència.
  • L’alternativa és treballar l’avaluació interna del centre: De la mateixa manera que cal treballar molt l’autoavaluació de l’alumnat per a ajudar-los a preparar el seu itinerari, cada escola ha de treballar el seu itinerari.
  • Aquesta forma d’avaluació no és un fet aïllat. S’ha d’entendre com un pas més cap a una educació neoliberal dins d’una societat neoliberal.
  • Arribats a aquest punt, ja s’ha acabat la discussió proves no perquè són LOMCE, proves sí si són LEC. Totes som LOMCE i treballen en la mateixa direcció.
  • Si les famílies veiessin la prova, veurien que no aporta res als centres ni a ningú.PROPOSTA: sorgeixen diferents propostes d’acció.

Gràfiques resum de les respostes al questionari:  Presentacio_Resultats_Enquesta

 Mapa conceptual sobre avaluació:

Av_Sistemes_Educatius_SIMPLIFICAT_II

Enllaç a la ponència de Juan Andrés Ligero: 

2 thoughts on “Resum II Jornada per l’educació pública a Gràcia

  1. Retroenllaç: II Jornada per l’Educació Pública a Gràcia – #somrius

  2. Retroenllaç: 15/02 Macroreunió urgent proves de 3r i 6è de primària 2017 | ASSEMBLEA GROGA DE GRÀCIA

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s